West Side Story, una pel·lícula musical de drama romàntic dels Estats Units de 2021 dirigida i co-produïda per Steven Spielberg , amb guia de Tony Kushner i coreografia de Justin Peck . La pel·lícula és una adaptació del musical de Broadway de 1957 del mateix nom d' Arthur Laurents , Leonard Bernstein i Stephen Sondheim , que està lleugerament basada en Romeu i Julieta de Shakespeare's. S'esperava que el guió estigués amés aprop al guió del musical que a l'adaptació de 1961 dirigida per Robert Wise and Jerome Robbins, i finalment s'ha vist l'esperat. La protagonitzen Ansel Elgort i Rachel Zegler , juntament amb Ariana De Bose , David Alvarez , Mike Faist , Corey Stoll i Brian d'Arcy James , així com Rita Moreno , estrella de la pel·lícula original de 1961, en un paper secundari.
La pel·lícula tracta sobre dos adolescents, Tony i Maria, que malgrat tenir afiliacions amb colles de carrer rivals, els Jets i els Sharks, s'enamoren a la ciutat de Nova York a la dècada dels 50.
Com bé es va poder apreciar a l'anterior pel·lícula del 1961 juntament amb el musical original, les bases de la història que ens expliquen els seus creadors són totalment sexistes i estereotipades a l'època dels 50, on les dones s'ocupaven de feines exclusivament per elles, mentre que els homes feien feines molt més dures i en el seu temps lliure es dedicaven a enfrontar-se amb la banda contrària, ja sigui amb cops de puny o amb danses.
Tot i això, en aquesta nova versió de Steven Spilberg trobem diverses situacions durant la pel·lícula on et deixen clar que tot i ser fidel al càssic, s'ha volgut anar més enllà i mostrar petits tocs moderns i accions progressives que et deixen clara una mentalitat digne del segle XXI fora de càmeres.
Al cinema d'avui dia encara veiem les dues figures principals ambientades al clàssic de Sheakespeare Romeu i Julieta, al cas de West Side Story on els personatges protagonistes són el Tony i la Maria, i cadascú és membre del bàndol contrari al seu estimat.
En mostrar aquesta fidelitat a la versió original és inevitable trobar, una vegada més, personatges molt esteriotipats. Per una banda l'home protector i amb caràcter dur i fred, excepte amb la noia, tendre i dèbil, tot i que aquesta Maria del 2021 mostra un càracter més rebel i crític amb la societat d'aleshores.
Veiem també com es trenquen esteriotips en el moment de comparar les dos protegaonistes de les diferents versions.
Es pot apreciar com Natalie Wood (a la esquerra de la fotografia) conté un cos plenament estereotipat, un cos anomenat com "90,60,90", per no dir que la protagonista de la versió del 1961 és de nacionalitat nord-americana, cosa que no va relacionada amb el seu personatge. En canvi, la actriu que interpreta el paper de Maria en la versió del 2021, Rachel Zegler (situada a la dreta de la fotografia), tot i tenir un cos estereotipat no arriba a l'extrem de l'anterior nombrada. I aquesta, tot i ser també nascuda als Estats Units, té una descendència colombiana.
Plasticament també hem pogut apreciar una evolució respecte a la versió del 1961.
La il·luminació i la qualitat era més precària, cosa que és comprensible tenint en compte els anys de diferència entre les dues versions. Però el més impactant és el l'impacte cromàtic que et fa a la vista a la imatge de la dreta, on Stiven Spilberg utilitza colors complementaris per donar un impacte visual durant les coreografies, principalment.
Comentarios
Publicar un comentario