La talla justa?

 Comença la desescalada i obren les botigues, moltes noies adolescents aniran el més aviat possible per comprar-se aquell pantaló que s’ha posat de moda, el del Breshka, de l'Stradivarius, etc.

El que no tenen en compte és que després de trobar aquell pantaló que els hi agrada, hauran de mirar quina talla han d’utilitzar, segurament no serà una talla real, però en molts casos podrà fins i tot fer sentir malament a aquella noia pel simple fet de pujar o baixar un número.

En la majoria de botigues més conegudes la talla màxima està entre la 42, i amb sort la 44. Però realment són talles reals? Doncs s’han fet moltes proves demostrant que no, que si compares diversos pantalons amb el mateix número a la seva etiqueta, però de diferents botigues s’arriben a veure diversos centímetres de diferència entre un pantaló i un altre.

 

Potser a simple vista, sense comparar les diverses talles ni te n’adones, però la noia adolescent que té dins del seu cap l'estereotip que li exigeix la societat respecte al seu cos, veu com una talla que acostuma a utilitzar ara li ha de sumar mínim dues talles si ho nota. Hi haurà un percentatge que no li donarà gaire importància, però hi haurà un altre que es culparà, que sentirà que no serà acceptada i que ha de posar solució.

Desgraciadament la solució que acostumarà a posar no serà gens adequada, aquí neixen els famosos TCA (trastorns de la conducta alimentària).

Aquesta adolescent en veure’s al mirall ja no veurà la noia que podia veure abans, alguna cosa ha canviat dins del seu cap.

 

Ella ho negarà, però la seva vista no enganya.

Per què ja es veu el cos que es veia abans? Per uns simples pantalons? Per un simple número? Tot per no tenir la “talla justa”.

No ens deixem enganyar, les grans empreses no els hi importa si vols una 38 o una 46, l’únic que volen és vendre i promocionar la seva roba, cosa que només ho aconsegueixen si ho veus en un cos que ells consideren adequat i bonic.

Per què només tenen maniquins d’una simple talla? La roba que volen promocionar no la fan pensant en tots el tipus de cossos, ni per molt altes, ni molt baixetes, ni molt (o a vegades no tant) grasses, ni per molt primes.

Un cop més ells busquen la “talla justa”.

 

En resum, sobretot les noies que creieu que heu de seguir un patró físicament per ser acceptades, no us deixeu vendre ni sexualitzar per la societat, no us infravaloreu per un simple número, heu de ser més llestes que aquelles marques que us volen comprar i adaptar-vos al seu sistema i deixar de consumir, si no us acceptes no us mereixen.

Molta gent ha criticat aquests casos amb la roba, per exempe la influencer Paula Gonu.

NO EXISTEIX LA TALLA JUSTA!