És fàcil ser feliç?

La felicitat és un concepte que poca gent pot afirmar tenir en el seu dia a dia, tots hem sentit la frase de "els diners no dóna la felicitat", i és cert, però vivim en un sistema que ens vol fer veure que així és.

Cada cop que obrim la televisió, llegim un diari, un llibre, veiem com la gent més adinerada acostuma a aparèixer a les fotografies amb un somriure a la cara, en canvi quan és gent que no té un alt estatut econòmic és més probable que es vegin amb uns trets més tristos, i per no parlar de la publicitat, totes les marques et volen fer veure que si no tens el seu producte no podràs tenir la felicitat que busques, i realment això a qui afecta és a aquells que realment no s'ho poden permetre, en algun moment sempre podran arribar a pensar un "si jo tingués... que bé estaria". 

D'aquí vindria la típic frase de "els diners no donen la felicitat però ajuden".

I realment és cert?

Tenir diners és un concepte molt superficial, et dóna una felicitat a ulls dels altres, però tothom sap que una felicitat no es compra, la felicitat és una família unida, uns amics, en resum el que vindria a ser l'amor, en tots els àmbits. 

Hi ha gent que afirma que la felicitat són moments, però perquè aquells moments no es poden convertir en alguna cosa parlament? Els moments de felicitat són fruits d'alguna cosa material? O més aviat sentimental? 

En el cas que la felicitat depengui de béns materials, significa que és la felicitat que la societat vol que busquis, en canvi si no depèn d'això és un felicitat que pots trobar fàcilment, el problema està en nosaltres mateixos i fins a quin punt ens deixem manipular pel sistema. 

És fàcil ser feliç? Això ja depèn de com volem que ens afecti l'exterior, no és fàcil, per molta gent impossible, però al final hem de saber veure que tenim la felicitat al nostre costat

I aquí deixo una frase de'n Woody Allen sobre la felicitat i els diners.