Antígona, la tragèdia grega per excel·lència

 Antígona és una tragèdia de Sòfocles basada en el mite homònim de l’Antiga Grècia, la trama gira al voltant d'Antígona, qui desafia la llei per retre la mort del seu germà Polinices, considerat traïdor de la pàtria.

Però concretament al fragment de la pàgina 96 de l'edició de 2012, traduïda per Jordi Castellanos, tracta sobre una conversació que mantenen Creont i Tirèsias.

L'obra ocupa un lloc molt important en la dramatúrgia universal. Aquesta tragèdia es va escriure fa més de 2000 anys a Grècia, als principis de la democràcia, i la seva primera representació data de l'any 441 aC. Avui dia, se segueix considerant com una de les obres més rellevants del seu autor.

 

Parlem sobre una tragèdia teatral on la idea principal és la crítica a les lleis divines que són contradictòries amb les lleis humanes, encara que també et planteja la idea de la llibertat individual i la desobediència davant les lleis. És una obra on pots reflexionar de fins a quin punt una llei és justa i si realment val la pena enfrontar-se o iniciar una petita revolució individual per reivindicar-la o fins i tot simplement per donar-te una pau interior.

En el cas d’Antígona comença per un simple gest, el d’enterrar dignament el cos del seu germà, i a través de diàlegs observem la història de lluita per fer justícia que desgraciadament acaba, com bé diu el subgènere d’aquesta obra literària, en tragèdia.

En l’apartat on Creont i Tirèsias intercanvien paraules i punts de vista sobre la situació de la ciutat, la ciutat que en aquell fragment del llibre està malalta, “i és per culpa de la teva decisió” afirma Tirèsias, referint-se a la decisió que pren Creont, recalcant que els déus ja no acceptaran cap pregària d’ells per arreglar els problemes de la seva “ciutat malalta”

I Creont intenta defensar-se, o més aviat es victimitza que totes les culpes dels mals de la ciutat siguin cap a ell. Sembla que es vulgui fer l’innocent de tot el que passa, independentment de tenir ell el dret diví del seu poble.

 

Com a conclusió final del fragment podria dir que l’actitud de Creont com a líder que conté el poder que els déus l’han donat és molt egocèntric, encara i que Tirèsias intenta fer que toqui de peus a terra per fer que es doni conta de les conseqüències dels seus actes. Et fa pensar que qui té qualsevol mena de poder davant el poble no sempre vol reconèixer els seus errors, ni molt menys demanar perdó.