Veus femenines de la història

 La dona ha passat per moltes èpoques, igual que els homes, però el que està clar és que no les han passat de la mateixa manera. En tots els aspectes la dona sempre ha estat a l'ombra de l’home, i això ho podem veure des de els començaments de la prehistòria, mentre l’home anava a caçar era la dona qui s’ocupava de les feines que podríem dir ara “domèstiques”, com ara cuidar dels nens, teixir, cuinar, etc.

 En aquella època era una cosa natural, ja que la majoria d’animals s’organitzen d’aquesta manera i més tenint en compte que venim dels micos. El problema és la poca importància que s’han donat a les feines que feia la dona, és a dir, quan vam anar evolucionant tots els mèrits anava cap a la feina de l’home, la dona era subestimada donant-li a entendre que la seva feina la podia fer qualsevol mentre que ella no seria capaç de fer cap altra, i molt menys la que exercia l’home.

El que no s’hagués esperat mai les diverses societats és que arribaria un moment on la dona podria assolir absolutament totes les feines que pot tenir un home, i tot gràcies a aquelles valentes que es van aixecar i van fer un crit de valentia demostrant que totes podem i que no acceptaríem discriminació de gènere. 

Per demostrar que la dona sempre ha tingut un paper inferior al de l’home la mitologia ens porta un mite, el mite de Pandora, en el qual mostren a la figura femenina com desobedient i traidora per obrir una capsa on portaven tots els mals que podien existir. O sigui que amb aquest mite ens volen dir que la dona ha portat totes les desgràcies al món deixant a l’home com una víctima heroica.

En el cas de la religió cristiana trobem a Eva, nascuda de la costella d’Adam, on casualment també té l’etiqueta d'irresponsable per caure en l'única temptació que li posen davant, menjar una simple poma. Però això si, no veuràs moltes crítiques de com quasi Abraham mata al seu fill per una creença, allò va ser símbol de fidelitat a Déu.

Si mirem història enrere de fets que han quedat escrits, dones que tenim proves que van existir, trobem a Hatxepsut, va ser reina i faraó després de diverses morts en els successors de la seva família per tenir el poder de faraó. Finalment quan aquest gran poder recau sobre Tuthmosis III, però, com que era molt jove, Hatxepsut va assumir-ne la regència. I no va renunciar a cap dels elements que acostumava a portar un faraó, com el barret o la falsa barba.

 Amb el seu paper en la història ens fa veure com subestimaven a la dona que no la veien capaç de tenir una responsabilitat com la que podia tenir un home.

 Més endavant podem observar el paper que va tenir Hipàtia en l’Antiga Grècia, és considerada una pionera en el món de la tecnologia en la història de les dones, quan realment hauríem de pensar: Si ens haguessin donat l'oportunitat i la veu aquesta pionera no haguera pogut sortir molt abans? 

Seguint investigant de la dona durant la història te n’adones de la invisibilitat que ens han forçat a tenir, dels pocs reconeixements i el poc valor que ens han donat. 

Així que com un avanç en aquest petit i gran món alhora tenim a l'escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista durant el corrent de la Il·lustració, Olympe de Gouges va escriure l'any 1792 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, un text jurídic francès que exigia la plena assimilació legal, política i social de les dones. Va ser el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes; la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana fou redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre del 1791 per ser-hi adoptada. 

Amb aquest acte que va fer Olympe de Gouges et fa pensar que sempre que algú et vol justificar que el feminisme consisteix a considerar a la dona superior a l’home, aquí té el clar exemple de la reivindicació que tenim les feministes, poder tenir els mateixos drets sense que haguem de fer actes que es considerin d’homes posant al costat un “de dones”, que directament ens tinguin en compte i parlin sense referí-se a un únic gènere.

En el món de l’esport podem trobar a la primera dona a creuar l’Atlàntic, que va ser Amelia Earhart.

 El primer cop que va fer aquesta travessa com a passatgera, junt amb altres dos experimentats pilots: Wilmer Stultz i Louis "Slim" Gordon, Railey li va confessar a Amelia que els homes participants en el vol cobrarien, Stultz 20.000 $ i Gordon 5.000 $, però que ella no rebria cap remuneració.

O sigui que el que tenim clar és que un cop més la dona ha estat rebutjada en un “món d’homes”.

Encara i que en el món de l’esport també hi han hagut aquelles dones que han hagut de fer aquell crit, aquell acte de força per demostrar que també poden, i ningú ho impedirà. 

L’exemple més clar va ser, no fa tant, Kathrine Switzer, una feminista i antiga atleta estatunidenca, especialitzada en la prova de la marató. 

En 1967 es va convertir en la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes. Per a això es va inscriure com a KV Switzer i va travessar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. Kathrine va passar a la història quan un dels jutges, a la meitat de la cursa, se n'adonà i saltà darrere d'ella per detenir-la, però el seu entrenador i el seu promès (que també hi participaven) li ho van impedir. Finalment, va acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts.Una dona que va convertir la seva passió en un símbol que ha quedat per sempre en el món del paper de la dona en l’esport. 

En la ciència només acostumem a dir un nom femení, Marie Curie, la física i química que va descobrir la radiació i va contribuir a la seva aplicació en el camp dels rajos x.

En canvi ningú sap el nom d'Esther Lederberg, microbiòloga nord-americana, va conduir investigacions pioneres en el camp de la genètica.

Està clar que en aquella època la dona que se sortia de les seves limitacions en l'estereotip que havia d’exercir dins la societat era invisible i oblidada, o és més, s’han dut casos de dones que han fet una feina però ha hagut de donar el mèrit a algun home. Com és el cas de Mary Shelley, la famosa escriptora del llibre “Frankenstein” que va escriure en una sola nit, però per poder publicar-lo va haver-hi posar com a autor al seu marit. 

Per últim posaré una dona que va ser la noia més jove en rebre un premi Nobel de la Pau, Malala Yousafzai és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa que va rebre aquest premi per la seva lluita i defensa a favor de l'educació de les dones. A més, va crear la Fundació Malala i avui dia, encara és defensora dels drets civils de les dones a tot el món. 

Algunes dones que anomenat potser eren més conegudes avui dia, altres menys, però realment el que més indigna és la quantitat de dones que van fer coses, o haguessin pogut fer, i se’ls i va tractar de boges, a alguns fins i tot de bruixes, pel simple fet de no tenir el gènere que sempre s’ha considerat superior, més fort i amb més dret. 

Ara tot va millorant, però encara i així quin paper tenim? Estem en una societat igualitària? Tenim els mateixos drets? 

Podem seguir mirant enrere per veure com hem millorat, però mai hem de deixar de mirar endavant per veure el que ens queda per millorar