"Alcarràs" Una reivindicació a la precarietat de la pagesia

 Alcarràs és una pel·lícula dramàtica hispano-italiana del 2022 dirigida per Carla Simón. Rodada en català, va guanyar l'Os d'Or a la setanta-dosena edició de la Berlinale i es va convertir en la primera pel·lícula de la història en aquesta llengua a rebre aquest guardó.

Aquesta pel·lícula no només et fa veure el dia a dia d'una família pagesa real, si no que et fa veure una part molt artística i metafòrica del món del cinema gràcies als plans recursos que utilitza la directora, amb els quals cadascú pot entendre i interpretar d'una manera diferent i personal.

El que més destaca de la pel·lícula és aquesta reivindicació de la precarietat en la vida rural d'avui dia, on ja no es valora el producte de proximitat i petit comerç, sinó que es pretén buscar el producte més econòmic del gros mercat sense tenir en compte la mà d'obra que hi ha darrera.

Alcarràs no només reivindica, sinó que mostra en una barreja de pel·lícula i documental el que és una família real, del camp, sense esteriotips marcats per la societat, sense prejudicis, ha demostrat que el valor del cinema no està en la bellesa esteriotipada exigida, sinó en la poesia i la història trasmesa a través de la pantalla.

A més, és una història que visualment et fa fer volar la imaginació durant diversos moments, a causa dels fora de camp utilitzats. Això fa que et puguis imaginar allò que no veus mentre que una part de tu vol veure que passa, tot i que t'ho diguin al diàleg.